La vaca cega.

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua



Joan Maragall.

Els meus Haikús.

Bufa el vent cau la pluja fa fred.
Estirada a la herva veig desapareixer la llum i il·luminar les estrelles.
Floreixen les flors es d'esfa la neu surt el sol.
Rere la casa un caball negre gran i esvelt.
Entre les estrelles, al migdia, només es veu a ell.

Haikús Quima.

Camí de sol. Per les rutes amigues, unes formigues.	Mai que hi pensi si me'n fa, de por, el silenci.
Hores de cendra... Les hores dels amics no es fan pas velles.	Busco camins en l'atzar i en els somnis faig laberints.
Al aire, nu amb llum de lluna i una mica de tu.	El meu mar ple de goig, de fantasia, de tu també.
Tot aquest vel cosit amb els records, és el meu cel.	Xiprers gegants alcen sortidors verds Dins llums d'hivern.
Plana de fangs, quan arribi l'abril, mar de maragdes.	Rera les llums de l'atmeller en cascada, la tarda cau.
Tinta Estimo el negre, aquest amb què ara et dic: ''amo la nit''.	Pluja La immensa dona que retorna les vides amara els camps.
Blanques estrelles es tornen blau monòton al cant del gall.	Pomers florits en capitell i pati, mil primaveres.
S'ha fos la llum, i la nit m'ha posat barba estrellada.	LLac fosc la nit, com cascada sense cant caigué la llum.